martes, 18 de mayo de 2010

Els xats, un perill?

Des de que va aparèixer, Internet ha anat creixent a ritmes vertiginosos fins acabar convertint-se en una eina de comunicació gairebé imprescindible per a tothom. Però la seva complexitat i el fet que encara es podria considerar un mitjà relativament jove han fet que sigui fàcil fer-ne un mal ús, així com també han dificultat la seva regulació i el seu control.

Així doncs, han anat apareixent pràctiques il·legals en les que els més mal parats, un cop més, són els menors. Una d’aquestes activitats és el grooming. A través dels xats, hi ha adults que, fent-se passar per adolescents, estableixen llaços emocionals amb un menor, obtenint, mica en mica, dades personals del nen o nena. L’objectiu de l’adult és obtenir imatges eròtiques o pornogràfiques del nen per poder iniciar un assetjament o xantatge amb la finalitat d’obtenir cada cop més material pornogràfic o una trobada física amb ell.

El grooming ha arribat a tenir tanta importància que alguns països ja l’han inclòs com a delicte en les seves legislacions. Aquest és el cas d’Austràlia, Canadà, Xile o el Regne Unit. Al novembre del 2008 es va posar en marxa a Espanya una reforma del Codi Penal per penalitzar aquest tipus d’activitats. Però tot i aquestes mesures, el buit legal que existeix sobre Internet continua sent molt gran.

Segons el Ministeri d’Educació, Política Social i Esport el 86% dels menors que naveguen per Internet ho fan sense filtres, i el 44% d’aquests s’han sentit assetjats sexualment a través d’aquest mitjà. Per intentar millorar la situació caldria promoure una educació eficaç de nens i adults per tal que els menors aprenguessin a fer un bon ús d’Internet. A més, els adults han de ser conscients dels problemes que poden existir, i per això haurien de parlar amb els seus fills sobre el temps que passen a Internet i les activitats que fan. Aquests i altres consells, com l’ús de filtres, són els que dóna el Grup de Delictes Temàtics de la Guàrdia Civil o, també, la Generalitat, l’Agència Catalana de Protecció de Dades i la Comissió de Llibertats i Informàtica, que s’han unit amb la idea de dissenyar un manual sobre les xarxes socials amb informació bàsica i detallada. La seva intenció és distribuir aquest manual entre professors, mestres i pares, perquè tinguin consciencia dels perills que existeixen i puguin educar els nens amb consciència.

Però amb l’educació de pares i fills no n’hi ha prou. Per això agències com Optenet (una companyia de seguretat informàtica) o l’IQUA (Agència de Qualitat d’Internet) estan treballant per oferir mesures de seguretat per als menors. L’IQUA, per exemple, ha creat, juntament amb Confianza Online, un segell de qualitat que assegura que el titular de la web s’adhereix al Codi ètic de conducta de l’Agència, que, entre d’altres, recull principis referents a la protecció de menors.

Altres mesures que s’han pres són restriccions en xats com Msn o Yahoo, controls que fan organitzacions com Perverted-Justice, que utilitzen persones infiltrades com a menors per detectar delictes com el grooming, o el Crisp Thinking i el Setry Parental Controls. Aquests dos últims són softwares que detecten els adults infiltrats en xats per a menors per la forma amb la que s’expressen, el que triguen a respondre o el tipus de preguntes que fan.

A Espanya una de les eines més innovadores i segures que hi ha és el web www.micueva.com, creat exclusivament per a menors. Aquesta xarxa social està controlada per un equip de professionals (pedagogs i psicòlegs) que no només en revisen els continguts, sinó que s’ocupen personalment de trucar a cada usuari que es vol registrar amb la finalitat d’assegurar-se que realment es tracta d’un menor d’edat.

Amb tot això es pot veure que la xarxa d’Internet és molt extensa i, per tant, és difícil controlar totes les activitats que es duen a terme. Per això, no només cal una educació adequada als menors, sinó conscienciar-nos que aquesta és una responsabilitat de tota la societat: escoles, professionals i pares s’haurien d’unir per tal de tractar el tema. A més, els governs haurien de donar ajudes per a la investigació tecnològica i proposar mesures per implantar sistemes com el Crisp Thinking, o obligar els xats a exercir un control més sever en els seus mètodes de seguretat.

Tot i això, la seguretat a Internet continuarà sent un aspecte molt difícil de controlar i, per això, es necessari que els diferents Estats s’uneixin per crear unes mesures legislatives comunes i potents.


S.

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...